Guillem Tell (Carnicer)

MúsicaRamon Carnicer i Batlle 
Tàrrega, 24 d’octubre del 1789 
Madrid, 17 de març del 1855
Llibret
Estrena Novembre, 1834. Madrid
GènereÒpera
Font Llegenda del cantó suís d’Uri.
Comentaris Partitura perduda.
A la fi del Trienni Constitucional, i segurament per les seves idees lliberals, públiques i conegudes, Carnicer i la seva família s’exiliaren a París (1823), primer, i després a Londres (1826). Amb el restabliment de l’absolutisme, aquests ideals li passaren factura.
En aquests viatges es va donar a conèixer com a director i compositor. A la capital britànica, a més de publicar-hi algunes obres, coneix els artistes espanyols que nodrien els cercles liberals londinencs: el professor de cant Mariano Rodríguez de Ledesma (1779-1848), el pianista Santiago de Masarnau (1805-1882), el compositor José Melchor Gomis (1791-1836), els guitarristes Ferran Sors (1780-1839) i Trinidad Huerta (1803-1856)…
Quan s’estava a Londres, el 1827, va rebre l’encàrrec de compondre l’himne Nacional de Xile, amb lletra de Bernardo de Vera y Pintado (reemplaçada el 1847 per una d’Eusebio Lillo, menys antiespanyola).
Quan tornava a Catalunya per a reincorporar-se al Teatre de la Santa Creu, per reial ordre de Ferran VII fou forçat a establir-se a Madrid per a succeir Saverio Mercadante en la direcció dels teatres de la Cort, el Teatro de la Cruz i el Teatro del Príncipe (1827). Carnicer, que tenia la família i la feina a Barcelona, es va resistir a l’ordre reial.
Per això fou raptat per les forces públiques i obligat a viatjar a Madrid en qualitat de pres. Més tard s’hi va incorporar la família.
La seva arribada a Madrid permet dignificar l’estat dels teatres de música perquè lluita contra tots els «vicis» instaurats en les orquestres, com tocar els instruments amb la capa posada. Pel que fa al cor del teatre, va exigir coneixements musicals i va ampliar el nombre dels seus membres.
Referències https://ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_Carnicer_i_Batlle#%C3%92peres
https://tuit.cat/aYf58