A kékszakállú herceg vára
| Música | Bartók, János Béla Viktor Nagyszentmiklós, 25 de març de 1881 Nueva York, 26 de setembre de 1945 |
| Llibret | Balász, Béla (nascut Herbert Bauer) Szeged, 4 d’agost de 1884 Budapest, 17 de maig de 1949 |
| Estrena | 24 de maig de 1918. Budapest. Magyar Állami Operaház |
| Gènere | Òpera en 1 acte (Drama líric). Op. 11, Sz. 48, BB 62 |
| Font | Perrault, Charles París, 12 de gener de 1628 París, 16 de maig de 1703 |
| Comentaris | Nagyszentmiklós era una població d’Hongria, avui Romania amb el nom de Sînnicolau Mare. Maeterlinck va fer un creuament entre el mite d’Ariadna i el conte de Perrault. “En la curiosa versión de Maeterlinck, Ariadna y Barba Azul, es Ariadna en persona la que aparece como esposa “emancipada” del Minotauro, que por su parte se funde con la figura del duque Barba Azul” (1) Segons Trías, és la versió hongaresa de Barba Blava la que serveix d’incentiu a Bálazs per escriure el llibret. El llibretista altera el final del conte de Perrault. Quan Judit obre la setena i darrera porta, troba tres dones vives. Trías explica així aquest final inesperat: “Esperan que Barba Azul les presente a la nueva esposa, que habrá de compartir con ellas, para siempre jamás, su estancia y destino en ese harén encantado que se descubre tras la séptima y última puerta, o al forzar con la llave la cerradura de esa puerta definitiva.” (2) (1) Eugenio Trías. El canto de las sirenas. Barcelona: Galaxia Gutemberg/Círculo de Lectores, p. 484. (2) Trías, op. cit, p. 491. |
| Referències | https://ca.wikipedia.org/wiki/Béla_Bartók https://ca.wikipedia.org/wiki/B%C3%A9la_Bal%C3%A1zs |
Literatura i música / Música i literatura 